El galzeran
La verdor del sotabosc de l’alzinar
Comparteix
L’alzinar sol ser un bosc on l’alzina és dominant i sota la capçada densa i amb fulles persistents tot l’any hi solen créixer poques plantes a causa de la manca de llum. Només unes poques s’hi han adaptat com les violetes de bosc i la falzia negra. Però a l’alzinar de terra baixa del Montseny i sobretot a la plana del Vallès s’hi estableix sovint un sotabosc baix i compacte dominat pel galzeran, una mata d’un verd fosc i punxosa, ben adaptada a viure sota l’ombra permanent de les alzines. El galzeran no és una planta qualsevol. És tot ella verda i el que semblen fulles endurides són en realitat part de la tija. Ho explica el fet que del bell mig d’aquestes “fulles” en sorgeixen les flors i els fruits. Les autèntiques fulles són molt petites i aviat caduques.
- El galzeran en la classificació botànica
- El galzeran, la planta
- Ecologia i distribució del galzeran
- Els aprofitaments del galzeran
El galzeran en la classificació botànica
El galzeran (Ruscus aculeatus L.) pertany a la família de les asparagàcies, però antigament era inclòs dins les liliàcies, família aleshores molt extensa i que estudis posteriors han fet veure que era convenient dividir-la en diverses famílies independents.
A més del galzeran pertanyen a les asparagàcies plantes prou conegudes com l’atzavara* (Agave americana), la calabruixa petita* (Muscari neglectum), la ceba marina (Urginea maritima), l’espàrrec* (Asparagus acutifolius), la jonça* (Aphyllanthes monspeliensis), el joliu (Scilla lilio-hyacinthus), la llet de gallina* (Ornithogalum umbellatum), el marcet* (Dipcadi serotinum), el muguet (Convallaria majalis) i el segell de Salomó* (Polygonatum odoratum), entre altres. Les assenyalades amb un asterisc (*) són espontànies al Montseny; la jonça només es troba a la part calcària del nord-oest del Montseny, fora de la Vall Alta de la Tordera. La ceba marina es pot localitzar com escapada de jardí.
Del gènere Ruscus s’han establert 6 espècies, moltes presents a la regió mediterrània. Es tracta de plantes subarbustives amb rizomes gairebé horitzontals i amb cladodis axil·lars amb aparença de fulla.
El galzeran, la planta
El galzeran és una mata verda, de 20 a 80 cm d’alçària, glabra, més o menys llenyosa i rizomatosa. Del rizoma neixen tiges agrupades, que són erectes, rígides i molt ramificades a la part superior. Per això sovint es troben mates molt denses de galzeran.
Les branques són intricades i estriades i porten una mena de fulla, que en realitat és part de la mateixa tija. Es tracta de la part final de la tija que pren aspecte de fulla, per la seva forma aplanada i el color verd. Aquest tipus de “fulla” és conegut amb el nom de cladodi. En el galzeran els cladodis són ovats (2-4 x 1-3 cm), alterns, sèssils, aguts i amb la punta molt espinescent. Sol tenir la base una mica torçada, un nervi principal central i diversos de secundaris una mica corbats.
Les fulles veritables són reduïdes a petites esquames, de 3-7 mm, membranoses i situades sota de la base del cladodi.
Té tendència dioica, és a dir, que té les flors masculines i femenines en peus separats, però no sempre és així. Les flors són petites (4-5 mm de diàmetre quan són ben obertes) i se situen una mica per sota de la meitat del cladodi, a l’axil·la d’una bràctea escariosa i molt curta (2-3 mm de llarg). Són solitàries o en grups de 2-3, de color verd violaci i tenen 2 verticils de 3 tèpals de 2-2,5 mm, els externs més amples, en forma d’estrella i 3 estams.
El fruit és una baia vermella rodona d’1-1,5 cm, que és tòxica.
Ecologia i distribució del galzeran
El galzeran viu als boscos de l’estatge montà i de la terra baixa i suporta bé l’ombra densa forestal.
A Catalunya viu sobretot als alzinars, on sovint és molt abundant. També es troba a les rouredes, fins i tot en les més humides. Alhora també creix a les màquies mediterrànies.
Li agraden els indrets pedregosos i arrela a les esquerdes de vessants rocosos, sobretot si hi ha una certa humitat. Es fa tant en terres silícies com calcàries, però sembla que prefereixi aquests darrers ambients.
Al Montseny és força present a la meitat inferior i en alguns alzinars pot desenvolupar un estrat arbustiu baix i dens.
Els aprofitaments del galzeran
El galzeran ha estat molt emprat com a planta ornamental; se’n fan rams que duren molt a causa de la persistència de les tiges sempre verdes, inclosos els cladodis.
També s’empra com a remeiera, en especial per l’acció diürètica de les arrels i com estimulant circulatori amb tisanes obtingudes amb els cladodis.
Com a planta significativa en el paisatge i pels usos té nombrosos noms populars. A la Vall Alta de la Tordera i a tot el Montseny es coneix gairebé sempre com a galzeran, i a vegades s’empra el plural, galzerans, ja que ben sovint es troba formant grups. Més enllà, és conegut com boix marí, brusc, cirerer de Betlem, cirerer o cirereta de pastor, gallaret i mataaranyes, entre altres.
Altres articles de la categoria:
Cerca articles amb una paraula concreta:
Si no trobes el que busques…